Abans de la sortida, però, a la classe ja havíem estudiat alguns aspectes que hi estaven relacionats: quantes generacions diferents podien arribar a viure en una masia feia dos-cents anys aproximadament, quines feines s’havien de fer a les masies i qui les feia, com es guanyaven la vida, qui col·laborava en la matança del porc, les diferents parts de que constaven aquests edificis, els diferents tipus de conreu existents a Cerdanyola etc.
La primera masia que vam visitar va ser Can Xarau. Allà ens van explicar que davant del nom de cada masia sempre es deia “Can” . El nom de la masia corresponia al cognom de la família.
A Can Xarau ens va rebre un gos molt simpàtic que es deia Nuc. Tots vam seure davant d’una porta dovellada, pròpia de l’època que estàvem estudiant i des de d’allà vam poder veure les restes d’un pou, un hort, un rellotge de sol, una font i unes golfes, entre d’altres.
Després vam visitar Can Cordelles.
Era una masia molt gran. Vam conèixer al masover de llavors. A més de les mateixes parts de la masia que ja havíem vist a Can Xarau, vam poder també veure un pedrís, dos rellotges de sol a la façana i alguns balcons de pedra.
Ens vam asseure en rotllana davant,el que fa molts anys havia estat la quadra i allà ens van explicar una llegenda sobre el fill del senyor Saltells, antic propietari de la masia. Alguns van sentir una miqueta de por.
A prop de la masia Can Cordelles s’hi troba la masia Can Serraparera que també vam poder visitar.
Actualment la masia és un centre ocupacional. Vam estar asseguts en el que fa molts anys era “l’era” el lloc on se separava el gra de la palla.
Ens van explicar que abans la masia era vigilada per oques perquè eren millors guardianes que no pas els gossos.
A tots ens va agradar molt aquesta sortida. Us volem recomanar que si teniu oportunitat aneu a visitar qualsevol d’aquests edificis.